El principi d’incertesa de Heisenberg, proposat pel físic Werner Heisenberg el 1927, estableix una limitació fonamental en la nostra capacitat per mesurar simultàniament certes propietats físiques d’una partícula subatòmica, com ara la posició i el moment lineal (o velocitat).

Aquest principi es basa en el fet que les partícules subatòmiques, com els electrons i els fotons, exhibeixen un comportament dual, és a dir, es poden comportar tant com a partícules com a ones. Això significa que no podem conèixer amb una precisió absoluta tant la posició com el moment d’una partícula al mateix temps.

El principi d’incertesa s’expressa matemàticament a través d’una relació coneguda com la desigualtat d’Heisenberg. La versió més comuna d’aquesta relació estableix que la incertesa en la mesura de la posició (Δx) multiplicada per la incertesa en la mesura del moment (Δp) és més gran o igual que una constant específica, anomenada constant reduïda de Planck (ħ dividit per 2π):

Δx * Δp ≥ ħ/2π

Això implica que com més precisió intentem mesurar la posició d’una partícula, major serà la incertesa en la mesura del seu moment, i viceversa. En altres paraules, com més precisament intentem localitzar una partícula, menys precisió tindrem en conèixer la seva quantitat de moviment.

Això no significa que hi hagi una limitació tecnològica o experimental en les nostres eines de mesura, sinó que és una propietat inherent a la naturalesa quàntica de les partícules subatòmiques. És una conseqüència de la dualitat ona-partícula i de la naturalesa probabilística de la mecànica quàntica.

El principi d’incertesa de Heisenberg té implicacions importants en la interpretació de la física quàntica. Estableix un límit fonamental per a la nostra capacitat de conèixer simultàniament certes propietats de les partícules subatòmiques i ens obliga a considerar el paper fonamental de la probabilitat i la indeterminació en el nivell quàntic.