En un petit poble de la Catalunya interior, hi vivia en Jordi, un matemàtic apassionat pel seu treball i les màgiques possibilitats que els nombres li oferien. Cada dia, en Jordi es passava hores i hores en la seva petita biblioteca, envoltat de llibres vells i polsosos sobre matemàtiques i màgia.

Un dia, mentre examinava antics manuscrits, en Jordi va trobar un pergamí que semblava diferent dels altres. Les seves pàgines estaven escrites amb tinta daurada i contornades amb símbols estranys. Intrigat, va començar a llegir i va descobrir que es tractava d’una fórmula matemàtica màgica que suposadament concedia poders sobrenaturals a qui la resolgués.

En Jordi, amb els ulls brillants d’emoció, va dedicar tot el seu temps a desxifrar la fórmula. Després de molts dies i nits d’intens treball, finalment va aconseguir entendre tots els seus secrets. La fórmula no només resolia problemes matemàtics complicats, sinó que també tenia la capacitat de transformar la realitat mateixa.

Amb la fórmula màgica a les seves mans, en Jordi va decidir utilitzar-la per fer el bé. Va resoldre problemes de la seva comunitat, va ajudar els seus veïns i fins i tot va fer florir camps que havien estat estèrils durant anys. La gent del poble va començar a parlar del matemàtic màgic que havia portat la prosperitat al seu racó del món.

No obstant això, en Jordi, amb tota la seva saviesa, va adonar-se que la fórmula màgica també podia ser perillosa si caia en mans equivocades. Així que va decidir mantenir-la en secret, compartint els seus coneixements matemàtics amb els altres, però sense revelar mai la fórmula completa.

Així, en Jordi va viure la seva vida fent el bé amb les seves habilitats matemàtiques, mantenint el misteri de la fórmula màgica com una llegenda que, de tant en tant, explicava als joves estudiants que venien a aprendre de la seva saviesa. I el petit poble de la Catalunya interior va continuar prosperant, amb una mica de màgia matemàtica sempre present en les seves vides.