Niels Bohr va ser un físic danès nascut el 7 d’octubre de 1885 i mort el 18 de novembre de 1962. Va ser un dels científics més importants del segle XX i va guanyar el Premi Nobel de Física el 1922 per les seves contribucions a la comprensió de l’estructura atòmica i la mecànica quàntica.

Bohr va proposar un model de l’àtom que és conegut com a «Model de Bohr», el qual va combinar les idees de la mecànica clàssica amb les noves teories de la mecànica quàntica. Aquest model va suggerir que els electrons orbiten al voltant del nucli atòmic en òrbites discretes, o nivells d’energia, en lloc de seguir trajectòries aleatòries.

A més, va introduir el concepte de «principi d’exclusió de Pauli», que estableix que dos electrons en un àtom no poden ocupar el mateix estat quàntic simultàniament, una idea fonamental per comprendre les propietats de la matèria i l’estructura de la taula periòdica dels elements.

Els treballs de Bohr van ser crucials per a l’evolució de la física quàntica i van contribuir a avanços significatius en àrees com l’espectroscòpia atòmica i la comprensió de l’estructura nuclear. La seva influència i les seves idees continuen sent fonamentals en la física moderna.

Descobriment

Un dels descobriments més importants de Niels Bohr va ser el desenvolupament del model atòmic, conegut com a «Model de Bohr». Aquest model va ser proposat l’any 1913 i va ser fonamental per a l’enteniment de l’estructura de l’àtom i els espectres atòmics.

Abans del model de Bohr, l’àtom es considerava una partícula indivisible i estable, segons la teoria de l’àtom de Rutherford, en què l’àtom tenia una estructura similar a un sistema solar amb electrons orbitant lliurement al voltant del nucli central. No obstant això, aquesta teoria presentava alguns problemes, com ara la falta d’explicació dels espectres de línia de l’hidrogen.

Bohr va resoldre aquest problema introduint la idea de que els electrons només podien ocupar certes òrbites o nivells d’energia específics en l’entorn del nucli atòmic. A més, va postular que els electrons poden guanyar o perdre energia saltant entre aquests nivells d’energia, emetent o absorbint radiació electromagnètica en el procés.

La seva contribució fonamental va ser el concepte de «quantització del moment angular», que significa que els electrons només poden moure’s en òrbites amb certa quantitat discreta de moment angular, o moment cinètic. Aquesta quantització només permetia als electrons ocupar certs nivells d’energia determinats, i això explicava els espectres d’emissió i absorció de l’hidrogen i altres elements.

Així doncs, el model de Bohr va ser el primer intent reeixit per combinar les idees de la mecànica quàntica amb les lleis de la física clàssica, i va proporcionar una base sòlida per a l’estudi de l’estructura atòmica i la interpretació dels espectres atòmics. Tot i que més endavant va ser superat per altres models més complets, el model de Bohr va ser un punt de partida essencial per al desenvolupament de la mecànica quàntica i va obrir la porta a un nou paradigma en la comprensió del món microscòpic.