El principi bàsic de la bomba atòmica es basa en l’ús de l’energia nuclear per aconseguir una reacció en cadena en la qual els nuclis dels àtoms es divideixen en fragments més petits, alliberant una enorme quantitat d’energia en forma d’explosió. Aquest procés es coneix com a fissió nuclear.

La bomba atòmica conté un material fissible, com l’urani-235 o el plutoni-239. Quan aquest material és sotmès a una massa crítica, és a dir, quan hi ha suficients àtoms presents en una àrea reduïda per a que les emissions de neutrons generades per la fissió facin que més àtoms es divideixin, es produeix una reacció en cadena. Aquesta reacció en cadena allibera una gran quantitat d’energia en forma d’ones de xoc i radiació, generant una explosió devastadora.

Aquest principi va ser emprat per primera vegada durant la Segona Guerra Mundial, quan les bombes atòmiques de Hiroshima i Nagasaki van ser llançades sobre ciutats japoneses, marcant un esdeveniment tràgic i l’inici de l’era nuclear. Des d’aleshores, el control i la prevenció de l’ús d’armes nuclears han estat temes importants en la comunitat internacional.