Claro, a continuación t’explico els cinc radiotelescopis més grans del món en català:
- Radiotelescopi FAST (Fifty-meter Aperture Spherical Telescope) – Es troba a la província de Guizhou, Xina. Amb un diàmetre de 500 metres, és el radiotelescopi més gran del món i es fa servir per a l’estudi de senyals astronòmiques procedents de l’espai profund.
- Radiotelescopi d’Arecibo – Localitzat a Puerto Rico, Estats Units, aquest radiotelescopi tenia un plat de 305 metres de diàmetre. Desgraciadament, va ser retirat del servei el 2020 després de patir danys irreparables.
- Radiotelescopi de Green Bank – Situat a West Virginia, Estats Units, aquest telescopi té un plat de 100 metres de diàmetre i és operat per l’Observatori Nacional de Radioastronomia dels Estats Units.
- Radiotelescopi de Effelsberg – Es troba a Effelsberg, Alemanya, i compta amb un plat de 100 metres de diàmetre. És utilitzat per a investigacions astrofísiques i radioastronòmiques.
- Radiotelescopi de Nançay – Localitzat a Nançay, França, aquest radiotelescopi té un plat de 200 metres de diàmetre i s’utilitza per a l’estudi de fonts radioastronòmiques i púlsars.
Aquests radiotelescopis són crucials per a l’estudi i l’observació de l’univers en freqüències de radio, proporcionant informació essencial sobre l’espai i els fenòmens celestes.
Com funciona
Un radiotelescopi és un instrument utilitzat per detectar, recollir i estudiar ones de ràdio procedents de fonts astronòmiques. A continuació, t’explico com funciona aquest dispositiu:
- Antena: El cor del radiotelescopi és la seva antena, que està dissenyada per captar les ones de ràdio que provoquen les fonts astronòmiques. Les antenes dels radiotelescopis poden tenir diferents formes i mides, i l’elecció depèn de l’objectiu científic i la freqüència que es vol observar.
- Captació de senyal: Quan les ones de ràdio provenen d’una font astronòmica, com ara una galàxia, una estrella o un púlsar, impacten a l’antena del radiotelescopi. La superfície de l’antena recull aquestes ones i les converteix en senyals elèctrics dèbils.
- Focus i amplificació: Els senyals elèctrics recollits per l’antena són desviats cap a un punt focal, on s’hi troba un receptor que amplifica aquests senyals per fer-los més forts i processar-los adequadament.
- Conversió a senyals digitals: Després d’amplificar els senyals, aquests són convertits a senyals digitals. Això permet processar la informació mitjançant ordinadors i altres instruments electrònics per analitzar i interpretar les dades.
- Tractament de dades: La informació digitalitzada és processada i analitzada mitjançant algoritmes i mètodes científics per extreure conclusions sobre les característiques de les fonts astronòmiques observades.
- Resultats científics: Una vegada analitzades les dades, els astrònoms poden obtenir resultats sobre la naturalesa de les fonts astronòmiques, la seva distància, moviment, composició, entre altres propietats. Aquests resultats són essencials per a la investigació astrofísica i l’estudi de l’univers.
Cal destacar que els radiotelescopis solen ubicar-se en llocs allunyats de les grans ciutats, per tal de minimitzar les interferències de les ones de ràdio provinents de la Terra. A més, en molts casos, s’utilitzen diversos radiotelescopis conjuntament en una tècnica coneguda com interferometria per millorar la resolució i obtenir detalls més precisos de les fonts astronòmiques observades.