Claro, a continuación t’explico els cinc radiotelescopis més grans del món en català:

1. Radiotelescopi FAST (Fifty-meter Aperture Spherical Telescope) – Es troba a la província de Guizhou, Xina. Amb un diàmetre de 500 metres, és el radiotelescopi més gran del món i es fa servir per a l’estudi de senyals astronòmiques procedents de l’espai profund.
2. Radiotelescopi d’Arecibo – Localitzat a Puerto Rico, Estats Units, aquest radiotelescopi tenia un plat de 305 metres de diàmetre. Desgraciadament, va ser retirat del servei el 2020 després de patir danys irreparables.
3. Radiotelescopi de Green Bank – Situat a West Virginia, Estats Units, aquest telescopi té un plat de 100 metres de diàmetre i és operat per l’Observatori Nacional de Radioastronomia dels Estats Units.
4. Radiotelescopi de Effelsberg – Es troba a Effelsberg, Alemanya, i compta amb un plat de 100 metres de diàmetre. És utilitzat per a investigacions astrofísiques i radioastronòmiques.
5. Radiotelescopi de Nançay – Localitzat a Nançay, França, aquest radiotelescopi té un plat de 200 metres de diàmetre i s’utilitza per a l’estudi de fonts radioastronòmiques i púlsars.

Aquests radiotelescopis són crucials per a l’estudi i l’observació de l’univers en freqüències de radio, proporcionant informació essencial sobre l’espai i els fenòmens celestes.

Com funciona

Un radiotelescopi és un instrument utilitzat per detectar, recollir i estudiar ones de ràdio procedents de fonts astronòmiques. A continuació, t’explico com funciona aquest dispositiu:

1. Antena: El cor del radiotelescopi és la seva antena, que està dissenyada per captar les ones de ràdio que provoquen les fonts astronòmiques. Les antenes dels radiotelescopis poden tenir diferents formes i mides, i l’elecció depèn de l’objectiu científic i la freqüència que es vol observar.
2. Captació de senyal: Quan les ones de ràdio provenen d’una font astronòmica, com ara una galàxia, una estrella o un púlsar, impacten a l’antena del radiotelescopi. La superfície de l’antena recull aquestes ones i les converteix en senyals elèctrics dèbils.
3. Focus i amplificació: Els senyals elèctrics recollits per l’antena són desviats cap a un punt focal, on s’hi troba un receptor que amplifica aquests senyals per fer-los més forts i processar-los adequadament.
4. Conversió a senyals digitals: Després d’amplificar els senyals, aquests són convertits a senyals digitals. Això permet processar la informació mitjançant ordinadors i altres instruments electrònics per analitzar i interpretar les dades.
5. Tractament de dades: La informació digitalitzada és processada i analitzada mitjançant algoritmes i mètodes científics per extreure conclusions sobre les característiques de les fonts astronòmiques observades.
6. Resultats científics: Una vegada analitzades les dades, els astrònoms poden obtenir resultats sobre la naturalesa de les fonts astronòmiques, la seva distància, moviment, composició, entre altres propietats. Aquests resultats són essencials per a la investigació astrofísica i l’estudi de l’univers.

Cal destacar que els radiotelescopis solen ubicar-se en llocs allunyats de les grans ciutats, per tal de minimitzar les interferències de les ones de ràdio provinents de la Terra. A més, en molts casos, s’utilitzen diversos radiotelescopis conjuntament en una tècnica coneguda com interferometria per millorar la resolució i obtenir detalls més precisos de les fonts astronòmiques observades.