Fibonacci, també conegut com Leonardo de Pisa, va ser un matemàtic italià que va viure al segle XIII. El seu nom prové dels termes «filius Bonacci», que significa «fill de Bonacci» en llatí, ja que el seu pare es deia Bonacci. Nasqué al voltant de l’any 1170 a Pisa i morí al voltant de l’any 1250.

Els descobriments més coneguts de Fibonacci estan relacionats amb la sèrie de nombres que ara porten el seu nom, la «Sèrie de Fibonacci». Aquesta sèrie ja havia estat descrita per matemàtics indis i àrabs molt abans de Fibonacci, però ell va popularitzar-la a Europa i la va utilitzar per a diversos propòsits en el seu llibre «Liber Abaci» (El Llibre de l’Àbac), publicat l’any 1202.

La Sèrie de Fibonacci es defineix com segueix:

0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, …

Com es pot veure, els dos primers termes són 0 i 1, i els termes següents són la suma dels dos anteriors. Aquesta successió té propietats matemàtiques interessants i està relacionada amb diversos fenòmens naturals, com ara el creixement de les pètals de les flors, l’organització de les fulles en un tal·lus o l’espaiat de les pinyes.

A més de la Sèrie de Fibonacci, el llibre de Fibonacci també va ajudar a introduir el sistema de numeració aràbiga a Europa, que és el que fem servir avui en dia. Aquest sistema de numeració utilitza els dígits del 0 al 9 i el concepte de posicions de l’esquerra cap a la dreta per expressar nombres.

En resum, Leonardo de Pisa, conegut com Fibonacci, va ser un matemàtic italià que va popularitzar la Sèrie de Fibonacci i va contribuir a introduir el sistema de numeració aràbiga a Europa, la qual cosa va tenir un impacte significatiu en el desenvolupament de les matemàtiques i la ciència en general.